Cóm renyar (I): L'eina

El nostre gat està fent alguna cosa que no ha de fer, cóm s'ho fem saber?

Abans de dir quina és la millor eina, farem un repàs de les més habituals i de perquè no recomenem utilitzar-les.

-Escridassar, perseguir-lo i tancar-lo. Junts o per separat, cap d'aquests mètodes funciona. El gat no entén el nostre comportament. A més si la actitud que estem reprenent es conseqüència d'un trastorn de conducta, l'empitjorarem considerablement. Una conseqüència habitual de renyar d'aquest manera és que l'animal ens ignori, es rebel·li o ens agafi por.

-Càstig físic. Donar-li una plantofada, llençar-li una sabatilla, donar-li un copet amb un diari enrotllat, etc. Qualsevol càstig físic, tot hi no fer-li mal, generarà les mateixes o més contrapartides que el punt anterior. Ens hem de guanyar el seu respecte i a la força només es guanya la por o la ira. “Ens hem de guanyar el seu respecte i a la força només es guanya la por o la ira.”

-Sorolls forts. Fer una palmada o donar un cop a la taula. En gats porucs pot provocar que ens agafin por. Si el gat sap que el que està fent no està bé, pot funcionar, però en la majoria d'ocasions no es efctiu.

-El “NO”. El principal problema del “NO” es que s'ha d'ensenyar ja que no l'entenen de manera natural. Un “no” ferm i autoritari pot funcionar bé en determinades situacions, tot hi que hi han mètodes més eficaços.

-Esprai amb aigua. El principal problema que ens planteja, és que difícilment el tindrem a ma quan realment el necessitem i no és gens pràctic dur-ne un tot el dia a la butxaca. D'altre banda, hi han medicaments i antiparasitaris que s'administren en esprai i si el gat associa l'esprai amb un càstig, aplicar-los pot convertir-se en una odissea. Aquesta eina es recomanada per molts etòlegs i veterinaris i realment funciona bé, però la seva poca utilitat pràctica ens la fa descartar.

La següent “eina” es la que nosaltres fem servir i considerem que és la millor. Sempre està llesta per utilitzar, els gats l'entenen de manera natural i és altament efectiva.

-El bufec. Al igual que el ronc, els gats interpreten el bufec instintivament. Les gates fan servir el bufec per renyar els seus petits i tot i que a mesura que es van relacionant amb altres gats, el bufec pren nous significats més enllà de la simple esbroncada, el missatge és comú a tots “No m'agrada el que estàs fent”. El bufec és innat i proba d'això és que fins i tot gats que han estat criats amb biberó sense tenir contacte amb altres gats, bufen quan es troben per primera vegada amb un gos o altre animal que els espanti.

¿Cóm bufar?

El bufec es basa en emetre una [f] llarga “FFFF”. Si fem una mica de memòria i recordem les classes de llengua, veurem que la [f] és un so fricatiu labiodental sord, es a dir, que el llavi inferior vibra al fer passar l'aire entre aquest i els incisius. Si posem els llavis com si anéssim a bufar una vela o donar un petó, no ho farem correctament. Els incisius superiors han d'estar en contacte amb el llavi inferior.

“El bufec ha de sonar curt i consistent”

El bufec ha de sonar curt i consistent, per fer-ho, deixarem anar tot l'aire de cop. Per reforçar la idea d'esbroncar, podem assenyalar-lo en el moment de bufar, com si el nostre braç sortís disparat cap ell en el moment de deixar anar l'aire.

La primera vegada que bufem al nostre gat, probablement es quedarà molt parat, ja que no s'ho espera i potser ni s'imagina que l'estem renyant a ell, però aquesta reacció és molt natural 'l'únic que s'ha de fer és insistir.

A partir d'ara, el bufec serà la nostra forma d'expressió més habitual, però abans de començar-nos a desinflar de tant bufar a tort i a dret, aprendrem com utilitzar-lo adequadament. No oblidem que renyar és una petita part d'ensenyar.