D'addicte a escriptor gràcies a Bob

Enviat per Gats i Cia. el Dm, 09/17/2013 - 18:23

Temps estimat de lectura:

4 minuts

“Era molt egoista, quan estava ficat al món de les drogues, només hem preocupava de mi i d'o treure la propera dosis. Però quan el vaig trobar i em va demanar ajuda, vaig haver de començar a pensar en algú que no jo.” - James Bowen, amo d'en Bob.

James Bowen tenía 27 anys, vivia al carrer i era addicte a la heroïna. Després de ser hospitalitzat per contraure Hepatitis A, un voluntari el va convèncer per apuntar-se a un programa de desintoxicació i per començar a viure en pisos destinats a allotjar sense-sostre. Poc després de començar el programa, al tornar a casa després de tocar la guitarra al carrer per guanyar unes monedes, va trobar un gat al portal. El va saludar i va passar de llarg.

“Era molt egoista, quan estava ficat al món de les drogues, només hem preocupava de mi i d'o treure la propera dosis. Però quan el vaig trobar i em va demanar ajuda, vaig haver de començar a pensar en algú que no jo.”

Tres dies després el gat continuava voltant per allà i James va decidir preguntar als veïns si era d'algú. Ningú coneixia al gat i com li va donar pena, el va convidar a pujar al seu pis. Allà es va adonar de que Bob tenia una ferida supurant a la pota. A l'endemà el va dur a un refugi per animals abandonats, on el van tractar i li van donar medicació per guarir la ferida. James es volia assegurar de que Bob rebia el tractament que havia de durar dues setmanes, i va decidir quedar-se amb ell aquell temps. Entre tant, preguntaria pel veïnat si algú l'havia perdut.

Van passar les dues setmanes i no va donar amb ningú que el conegués. Va decidir que el millor seria deixar-lo al carrer per que el gat trobés per ell mateix el camí de tornada a casa. Però en lloc d'això, el gat va començar a seguir-lo. Quan tornava de tocar al carrer, trobava al gat a la portalada de casa i ja que hi era, el deixava passar la nit amb ell. De matí el gat cada cop l'acompanyava una mica més enllà, i un bon dia quan James pujava al autobús, Bob hi va saltar a dins amb tota naturalitat i es va asseure al seu costat al seient de la finestra amb una expressió que semblava dir “Un altre dia de camí al centre”. James no se'n sabia avenir, realment Bob era un gat amb un caràcter espectacular. Amb els cordons de les sabates va improvisar un arnés perquè al arribar al centre de la ciutat no s'espantés i arranqués a córrer. Però els temors de James es van dissipar quan va treure la guitarra i Bob s'hi va acomodar plàcidament damunt la funda. En aquell moment va començar tot.

“Crec que tot es redueix a aquest humanet. Ell va venir a mi i em va demanar ajuda, i ell em necessitava molt més del que jo necessitava seguir abusant del meu propi cos. Ell és la raó per la que ara m'aixeco cada dia... definitivament, ell m'ha encarrilat a la vida.”

Mentre tocava acompanyat de Bob, la gent va començar a interaccionar amb ell d'una manera diferent, més agradable, i alguns van començar a fer fotografies. Quan James va començar a vendre “The Big Issue” un diari social que venen aquells que no tenen recursos, es va adonar que li resultava molt més fàcil quan Bob estava amb ell. Semblava que acompanyat, tot anava millor i Bob volia estar al seu costat.

Aviat van començar a pujar vídeos d'ells dos a Youtube i poc a poc va anar guanyant fama. L'any 2010 l'Islintong Tribune va publicar un articule sobre la seva historia. Temps després l'agent literària Mary Pachnos va proposar a James escriure un llibre sobre les seves vivències amb el seu felí company. Mentre tot això succeïa, James es va rehabilitar i va acabar el programa de desintoxicació.

L'any 2012 es va publicar el llibre “A street cat named Bob”, al febrer de 2013 van treure “Bob: No Ordinary Cat”, una versió adaptada per a nens i al juliol del mateix any va publicar una segona part “The World According to Bob”.

“Crec que tot es redueix a aquest humanet. Ell va venir a mi i em va demanar ajuda, i ell em necessitava molt més del que jo necessitava seguir abusant del meu propi cos. Ell és la raó per la que ara m'aixeco cada dia... definitivament, ell m'ha encarrilat a la vida.”**- James Bowen explicant com va aconseguir deixar les drogues.